Diumenge i dilluns de Festa Major
La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri es poden veure a la plaça Vella, davant l’ajuntament, per Festa Major, la quarta setmana d’agost. Són dues coreografies úniques, molt vistoses, elegants i acurades, que es ballen al poble des de temps immemorials. Recorden costums històrics i sense dubte són un dels màxims exponents del patrimoni cultural immaterial del poble. De fet, la Dansa de Castellterçol està declarada d’Interès Nacional des de l’any 1985.
La Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri el ballen sis parelles el diumenge de Festa Major i el dilluns següent. Les dues actuacions no són iguals. Diumenge al migdia s’arriba a la plaça Vella un cop s’ha acabat l’ofici religiós. Les autoritats del poble i els convidats de l’any presideixen l’acte. En un moment de l’actuació, els balladors i balladores acompanyen les autoritats a fer un passeig d’honor per la plaça. Aquest dia la Dansa de Castellterçol es balla completa, però del Ball del Ciri només se’n fa un fragment.
Dilluns a la tarda es repeteix l’actuació, i aquest cop les dues coreografies es fan senceres. Al començar el Ball del Ciri les balladores reparteixen colònia amb les seves almorratxes i tota la plaça s’omple d’olor de flors. Més endavant, tres dels balladors llencen als núvols unes ampolles que porten amagades sota les capes. Han de tenir força, perquè l’objectiu és superar la teulada de l’ajuntament. Al final les sis parelles acaben ballant valsos.
El Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri és el que s’encarrega que cada any es repeteixin aquests balls amb fidelitat històrica. A principis d’estiu obren una convocatòria per triar els dotze balladors. Durant diverses setmanes els ensenyen tots els passos de la coreografia i el cerimonial que porta inclosa la festa. El vestuari és molt acurat. Per als nois trajos, armilles i barrets alts. Per a les noies mantellines i vestits amb puntes. Les arrecades i els pentinats també han de tenir un aire clàssic i elegant.
La Dansa es representa a Castellterçol des de fa més de cent anys. Es tracta d’un ball cerimonial, de cortesia, en què les parelles van fent tombs a la plaça, se saluden i s’entrecreuen. Les noies s’agafen les faldilles per no trepitjar la tela i els nois presumeixen de barret de copa. La Dansa comença amb un passeig, passos lents, molt puntejats. Segueix amb la reunió de les noies al centre de la rotllana. Després balladors i balladores giren en direccions contràries. I al final, les mans s’uneixen en un ball rodó.
De la música de la Dansa se’n conèixen diveses versions, algunes cantades. Actualment es balla la versió de cobla que va orquestrar el mestre Joaquim Serra.
El Ball del Ciri és històric, hi ha referències que ja es ballava a diverses poblacions catalanes a finals del segle XVIII. Té un caràcter simbòlic, lligat a la tradició religiosa. Antigament els balladors eren parelles que s’ocupaven del manteniment de l’altar major de l’església, l’havien de tenir endreçat i ben guarnit amb espelmes i flors. Durant el ball s’escenificava el canvi de càrrecs. Les tres parelles administradores que havien fet la feina cedien la responsabilitat a les tres noves. En un moment del ball els hi entregaven els atributs, simbolitzats per un ciri i una almorratxa plena de perfum. Els tres nois de les parelles sortints llançaven unes almorratxes petites per sobre l’ajuntament, per donar la feina per acabada. Doncs aquest cerimonial és el que encara es pot veure a plaça actualment. Tot i que els nois ja no llancen almorratxes de vidre, sinó que tiren ampolles de plàstic. Intenten sobrepassar la teulada i és un dels moments més emocionants de l’actuació.