Capella Nova o de Sant Francesc

A mitjans de segle XIX el poble es va fortificar amb murs i parapets per protegir-se dels carlins. L'any 1848 una partida carlina va atacar la vila i bona part de les parets de protecció van quedar enrunades. Per aprofitar els materials, que els veïns havien pagat, el fabricant Josep Gallés i Pujal, va tenir la idea de construir una capella.

El projecte va causar molt entusiasme i l'obra va ser més ambiciosa. També va costar molts diners. Per això es va haver de recórrer als donatius de materials, les rifes, els jocs... Moltes persones hi van treballar de manera  voluntària i  gratuïta . Al gener de 1849 es va fer la benedicció de la primera pedra. Tres anys després, el 13 de desembre de 1852, es beneïa la capella. Però no va quedar enllestida del tot fins al 1874.

La capella Nova o de Sant Francesc és una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, amb quatre capelles laterals i absis rectangular. A la façana principal hi ha una fornícula amb la imatge del sant, flanquejada per florons. També hi ha dos relleus: l'escut amb les cinc llagues de Crist i l'anagrama de Maria.

Aquesta capella sempre ha sigut molt estimada per la gent del poble. Sobretot es tenia molta devoció per l'altar de la Mare de Déu de Montserrat i era típica la novena de Sant Roc, a principis d'agost. El 1936 va ser profanada, i els seus altars destruïts. L'edifici va ser un magatzem de carbó. Però es va mantenir i, finalment, es va poder restaurar.