Ball de Gegants i Corredissa

Els gegants Griselda i Tallaferro i els sis capgrossos són molt estimats a Castellterçol. Es van estrenar el 1954 i són dels més antics de Catalunya. Surten pel poble diverses vegades l’any, però hi ha dues actuacions que són estel·lars. Les fan durant la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. Dissabte a la tarda ballen una sardana i una coreografia pròpia. Dimarts a la nit hi ha la Corredissa: els gegants s’arremanguen els vestits i fan corredisses pels carrers del poble.

El Ball de gegants i capgrossos només es pot veure una vegada l’any, i a la plaça Vella de Castellterçol. Es fa sempre dissabte a la tarda, abans del pregó de Festa Major, i és un dels actes tradicionals del programa. Es tracta d’una coreografia senzilla però única. La música és una sardana que el compositor Joaquim Serra va escriure expressament per als gegants. La Griselda, en Tallaferro i tots els capgrossos salten i donen voltes a la plaça, animats per les picades de mans de tota la gent.

La Corredissa és una activitat més recent, però que atrau molt públic. Es fa dimarts a la nit i és un dels últims actes de Festa Major. Els geganters més forts i valents fan córrer la Griselda i el Tallaferro pels carrers del casc antic. Les figures tant poden anar dretes com tombades, però la velocitat que agafen és sempre espectacular. L’èxit de la Corredissa va motivar, fa uns anys, la construcció d’una parella nova de gegants. Es temia fer malbé els històrics i es va aprofitar per fer unes figures més lleugeres. Per això Castellterçol té dues parelles de gegants idèntics. Els vells surten pel Ball i els nous fan la Corredissa.

Els gegants i els capgrossos de Castellterçol tenen un disseny únic. Es van encarregar al dissenyador, crític i historiador de l’art Alexandre Cirici Pellicer , que treballava als tallers d’art Zen, de Barcelona. Se li va demanar que les figures homenatgessin els primers pobladors de la muntanya catalana, portessin símbols populars i fossin peces úniques. A més, havien de ser estrets, no gaire alts i lleugers per poder-se passejar pels carrers del nostre poble, petits i força costeruts.

Per fer els gegants Cirici Pellicer es va inspirar en figures romàniques conegudes. En Tallaferro s’assembla a la talla de fusta Majestat Batlló , de la Garrotxa. Porta una espasa i un llibre de lleis. Simbolitza la Força , que només pot exercir-se a partir de les normes escrites per l’home. La Griselda està inspirada en una de les Verges Prudents, pintades en una de les parets de l’església de Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. Ella simbolitza la Gràcia . Es vesteix dels colors del cel: blau del dia, negre de la nit, groc de la claror del sol, i mantell blanc com els núvols. Porta una almorratxa, un estri per repartir colònia i perfumar la vida.

Pel què fa als capgrossos, Cirici Pellicer també va ser molt original...i una mica enrevessat. En va fer sis i el va dissenyar perquè, per parelles, representessin la psicologia humana. Hi ha els dos ètics, que simbolitzen l’acció. Els dos estètics, que simbolitzen la sensibilitat. I els dos dialèctics, que responen al pensament. Com que els humans tenim qualitats i defectes, a cada parella hi ha un capgròs bo i un altre de dolent. Els ètics són l’enamorat i el colèric; els estètics són el poeta i el concupiscent o viciós; i els dialèctics són el savi i el sofista. En aquest cas, Cirici Pellicer es va inspirar en alguns personatges reals. Per dissenyar al poeta va pensar en Jaume Picas, per fer el sofista en Miguel de Unamuno, i per al savi es va inspirar en Eugeni d’Ors.